Des de que Pizarro va guanyar el debat televisiu amb Solbes i certs mitjans de comunicació, manipulant la informació i convertint-la en propaganda, van transformar la victòria honrada del primer en fals èxit del segon, li estic donant voltes a l’actuació de Rajoy i al falsejament de la democràcia mediàtica i partidista que patim.Rajoy no va saber sostenir el seu segon, per un fracàs mediàtic més que polític. Més greu seria encara, si fora veritat el que deia hui M.M.F. en la seua columna d’ABC. Es evident que Pizarro haguera fet un gran ministre d’Hisenda i, fins i tot, un possible President de Govern. Que un professional destacat de la vida civil passe a dirigir un partit polític o la política econòmica o total de una nació, no està ben vist per molts militants amb aspiracions de qualsevol partit polític. Els partits solen donar la direcció més fàcilment a la gent com Pajín o Zapatero, gent oportunista, maniobrera, astuta i hàbil per a fer l’únic treball que coneixen bé: la propaganda i la trepa.
Que Pizarro haja deixat el Parlament ens frustra a tots els votants del PP que vam creure en ell i que hem vist que tenia clarividència, honradesa i capacitat per a rectificar la política incoherent, mentidera, improvisada, calamitosa del nostre President i del seu Govern. Ni ell ni cap dels seus ministres (darrerament Pepiño Blanco està destacant-se de tots ells pel trellat i seny que està demostrant en el seu ministeri de Foment) es pot comparar, ni per curriculum, ni per capacitat i honradesa, amb Pizarro.
Aquesta situació deuria fer reflexionar a vàries televisions (4, 6...) i a vàries ràdios (Ser...) i diaris (El País, Público...) quina labor estan fent en benefici d’Espanya, posant per davant els seus interessos partidistes i de grup sobre l’interès general.
També els partits polítics i els seus dirigents actuals deurien pensar en com millorar el funcionament intern de manera que els mecanismes de promoció dins del partit tendiren més i millor a promocionar els membres del partit més capacitats i amb més qualitats en comptes de promoure als més dòcils, més obedients i més aduladors.
Felipe va fracassar quan es va fiar més d’aquestos últims que dels primers. El mateix li va passar a Aznar. Seria lamentable que Rajoy deixe perdre a una de les seues millors adquisicions o per motius de mediocritat personal (seria molt lamentable) o per caure ell també sota la propaganda dels mitjans partidaris de PSOE, de Gallardon i dels membres del PP menys apreciats pels ciutadans normals.
Estem en perill d’argentinització. Aznar ho ha dit molt clar i té raó. Els diputats franquistes van tindre la generositat de deixar el poder per bé de tota Espanya. Els mitjans de comunicació van ser molt responsables també durant la Transició i colp d’estat del 23F. El PP, el PSOE i tots els demés partits deuen hui estar a la altura. A Euskadi estan demostrant que és possible.
Els ciutadans volem recuperar l’esperança i l’economia. Es possible. Ho podem fer.
Valencia -